Dol gestacional i perinatal: suport psicològic
El dolor d'una pèrdua mereix ser acompanyat, encara que altres no el vegin.
Una pèrdua gestacional o perinatal és un dol real, encara que sovint es visqui en silenci i envoltat de frases que no consolen.
Potser sents culpa, ràbia o un buit difícil de posar en paraules; que et costi entendre que el món segueixi girant com si res; o que ningú al teu voltant sembli dimensionar el que has perdut. Tot això forma part del dol i té sentit.
No hi ha una manera «correcta» de viure una pèrdua, ni un temps marcat per superar-la. Aquí el teu dolor hi cap sencer, sense pressa i sense que l'hagis de justificar.
Acompanyo processos de dol relacionats amb:
- Avortaments espontanis o pèrdues gestacionals
- Interrupció de l'embaràs
- Dol perinatal
- Culpa, ràbia o buit emocional
- Embaràs després d'una pèrdua i por en embarassos posteriors
No hi ha un moment «correcte» per demanar ajuda
Pots buscar acompanyament just després de la pèrdua, setmanes o fins i tot anys més tard, si alguna cosa d'aquest dol continua present. No hi ha un termini que marqui quan és moment de demanar ajuda.
Si el dolor va acompanyat de pensaments de fer-te mal, o sents que no ho pots sostenir, contacta també amb el teu metge de capçalera, amb el 024 (línia d'atenció a la conducta suïcida) o amb el 112: la teràpia és un complement, no un substitut de l'atenció mèdica urgent.
Com t'acompanyo en el dol perinatal
Acompanyo el teu procés al teu ritme, donant espai a totes les emocions que apareixen i ajudant-te a transitar-les sense sentir que «hauries» d'estar ja millor. El dol no s'esborra: s'integra, i es pot aprendre a viure-hi d'una manera més amable.
Si estàs embarassada de nou després d'una pèrdua, o tems estar-ho, podem tenir cura de la por intensa i de la barreja d'emocions que això desperta, perquè ho puguis viure amb una mica més de calma.
Formes en què pot aparèixer el dol
Emocionalment
- Ràbia, culpa o sensació de buit difícils d'anomenar
- Enveja o dolor en veure embarassos o nadons d'altres persones
- Necessitat de parlar del teu bebè i sentir que no hi ha espai per fer-ho
- Por intensa davant un nou embaràs
En l'entorn
- Comentaris ben intencionats que no consolen («encara ets jove», «podràs tenir-ne un altre», «relaxa't que segur que vindrà»)
- Sensació que s'espera que «ja ho hagis superat»
- Diferències amb la teva parella en la manera de viure el dol
- Soledat en no trobar amb qui parlar-ne obertament
Preguntes freqüents sobre el dol gestacional i perinatal
Va ser una pèrdua molt primerenca, puc demanar ajuda igualment?
Sí. El dolor no depèn de les setmanes de gestació, sinó del vincle i les expectatives que ja havies construït. El teu dol és vàlid independentment del moment en què va passar.
Quant dura el procés de dol?
No hi ha un temps fix ni una manera «correcta» de viure'l. Treballem al teu ritme, sense pressionar-te cap a cap calendari.
Estic embarassada de nou després d'una pèrdua, em pots ajudar?
Sí, és una de les situacions més freqüents que acompanyo: sostenir la por i l'ambivalència d'un embaràs després d'una pèrdua.
La meva parella no vol parlar-ne, és normal?
És habitual que cada persona visqui el dol de manera diferent. Podem treballar en sessió com comunicar les teves necessitats sense forçar la manera en què la teva parella processa el que ha passat.
Hi ha res malament en mi si ja no ploro tant com al principi?
No. El dol canvia de forma amb el temps; que les emocions siguin menys intenses no vol dir que la pèrdua importi menys.
La teva pèrdua importa, i el teu dolor mereix un espai on ser sostingut.